Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





30 abril 2011

Las emociones y los trastornos del habla: ¿ los tartamudos reconocen las expresiones emocionales vocales?


Una de las características que presentan las personas con disfemia es la falta de control de sus propias expresiones emocionales vocales.
Varias teorías destacan que la persona tartamuda tiene diferencias en la percepción cognitiva y emocional, ya que las expresiones verbales y las respuestas motoras sensoriales son más pobres de lo normal. Estas dificultades hacen que el proceso de codificación fonológico aumente implicando un estrés cognitivo.

El siguiente estudio esta basado en la investigación de niños disfémicos respecto al reconocimiento de expresiones emocionales vocales (felicidad, tristeza, miedo, sorpresa e ira) producidas por una voz y sin imagen de ayuda.
Los resultados finales obtenidos revelan diferencias a la hora de reconocer las expresiones entre los distintos sujetos, excepto en la ira.
A. Esposito y A. Troncone manifiestan que la ira es importante para la vida de personas con esta alteración y por eso es más fácil el reconocimiento de esta expresión, ya que lo basan en experiencias anteriores vividas. Las diferencias observadas no tienen que ver con la edad de los sujetos. Con lo anterior llegan a la conclusión de que la disfemia es un trastorno tanto de la producción del habla como de la percepción.
Esta investigación encontró una gran relación entre la comunicación verbal y no verbal. De todas formas han de seguir investigando los procesos perceptivos y cognitivos relacionados con la percepción de estados emocionales.

Todo lo anterior puede ser útil de cara a las rehabilitaciones proporcionadas por el logopeda a la hora de aumentar y fortalecer las relaciones humanas.


Verónica Manzano.




Citado en: Emotions and Speech Disorders: Do Developmental Stutters Recognize Emotional Vocal Expressions?
A. Esposito et al. (Eds.): COST 2102 Int. Training School 2010, LNCS 6456, pp. 155–164, 2011.
© Springer-Verlag Berlin Heidelberg 2011

28 abril 2011

INTEL•LIGÈNCIA A TOTA PASTILLA

Reportatge de Luís Miguel Ariza.
Revista "MUY INTERESANTE", Abril 2011

“Recents troballes inviten a imaginar un futur en què els psicofàrmacs milloraran notablement les nostres habilitats mentals.”

¿Com canviaria la nostra vida si amb una simple injecció al cervell augmentéssim mil vegades la nostra memòria visual?
Podríem recordar-nos de cares, matricules de cotxe, dates, noms... durant mesos, se’ns quedarien gravats a la ment textos només llegint-los una vegada!!
Seria possible?
Potser d’aquí uns anys, sí.

Zafaruddin Khan, neurocientífic hindú de la Universidad de Málaga, ha trobat  el mètode per a què això sigui possible. Evidentment està en plena recerca, per això les proves encara no s’han administrat a humans.
Aquest mètode es basa en una injecció estereotàctica –procediment utilitzat comunment per alguns cirurgians del cervell- d'un còctel especial que fa que s’incrementi la segregació de la proteïna RGS14 (ajudant de la memòria fotogràfica) en les neurones del còrtex visual, intervenció que modifica l’activitat de l’àrea anomenada V2 (part de l àrea visual).

Actualment existeixen alguns fàrmacs en desenvolupament en contra de l’Alzheimer:
- Antihistamines: alerta, atenció i cognició.
- Ampakines: memòria a llarg termini (MLLT).
- Inhibidors de la fosfodiesterasa: memòria a llarg termini (MLLT).
- Activadors del receptor nicotínic de l’acetilcolina: atenció, memòria i altres facetes cognitives.
- HT-0712: memòria a curt termini (MCT).

Aquests fàrmacs podrien ser utilitzats en persones sanes per enfortir la ment si es demostra la seva eficàcia i seguretat.
Khan diu que “el 80% de la informació arriba al nostre cervell mitjançant la via visual, però hi ha altres rutes sensorials: l’oïda, el tacte, l’olfacte...Pensem que la RGS14 podria modelar i augmentar tot els tipus de memòria existents”.
Alguns experiments amb animals genèticament alterats suggereixen que aquesta proteïna alenteix l’aparició de malalties com l’Alzheimer, el Parkinson, l’esquizofrènia...
La dicotomia radica en una base ètica:
“S'hauria de permetre també l’administració d'aquests compostos a persones sanes?
Ens convertiríem en una societat amb individus més creatius i intel·ligents (ambdues relacionades amb la memòria) però, ens convindria recordar tot tipus d’esdeveniments?”
La lectura  d'aquest reportatge m’ha fet relacionar-lo amb un altre d’un altre tema:

Fa un segle, Santiago Ramón y Cajal va assenyalar que les neurones poden canviar les seves connexions entre su, i convé entrenar-les.

Si modelem l’òrgan de pensar amb l’experiència, fins a quin punt és possible millorar-lo?

Podríem fer quelcom per a que l’Alzheimer i el Parkinson no succioni la nostra ment quan siguem grans o almenys per retardar la seva aparició? 

Vegem algunes propostes per exercitar la nostra matèria grisa:
- Llegir. Es tracta de llegir llibres, revistes amb històries que estimulin la nostra curiositat i imaginació.
- Fer càlcul mental, deixar de banda la calculadora.
- Aprendre un altre idioma o a tocar un instrument.
- Fer exercici físic (de forma moderada i contínua).

Personalment, opino que el mètode de la injecció no acaba d’estar malament (per a persones sanes), però si aquest tipus de malalties neurodegeneratives es poden remeiar o evitar amb altre tipus de propostes... fem-les!

Podeu mirar aquest link de la FAE.


Noemí Marruecos.

26 abril 2011

Autisme La Garriga

Autisme és una paraula que "prové del grec i significa tancat en un mateix". L'autisme és un trastorn del desenvolupament que apareix durant els tres primers anys de vida i afecta al desenvolupament cerebral normal de les habilitats socials i de comunicació. La persona autista "té dificultats per relacionar-se amb tot allò que l’envolta", viu tancada en si mateixa. Tal i com es comenta al video, "1 de cada 155 nens presenta un trastorn en l’espectre autista i els homes tenen 4 vegades més probabilitats de presentar-lo que les dones".
L’autisme influeix en l’ús del llenguatge, els hi costa entendre tant el llenguatge com els gestos. També influeix en les habilitats socials, ja que tenen dificultats per interaccionar amb altres persones i per expressar i entendre els sentiments, i per últim, en el comportament, "tenen habitis reiteratius i no els  agraden els canvis".
Els símptomes en les persones autistes es poden detectar en dues etapes:
-      Precoç: durant els primers anys de vida.
-      Tardana: es veu que el nen té una capacitat limitada per establir relacions amb els altres, per exemple, a l’hora de jugar.
Algunes persones milloren amb el tractament i l’edat, tot i que durant tota la vida han de seguir amb el tractament, ja que no té cura.

Com a tractament s’utilitza:
-      Teràpia conductual: mitjançant una sèrie d'exercicis se’ls ensenya que hi ha un entorn i la interacció que han de mantenir.
-      Medicaments: per tractar les alteracions derivades de l’autisme com l’ansietat, la depressió o el trastorn obsessiu-compulsiu.
  
En el programa Batega, de la televisió L’Hospitalet van tractar el tema de l’autisme amb el Doctor Francesc Cuxart i van ensenyar la tasca que es realitza al projecte Autisme La Garriga.

El projecte Autisme La Garriga proporciona atenció i tractament global durant totes les etapes de la vida a les persones amb autisme i la informació necessària a les famílies amb persones autistes. Aquest projecte va néixer l’any 1975 de mans d’un grup de pares i professionals, i en l’actualitat ja porten 35 anys treballant. 

El doctor Francesc Cuxart comenta sobre el llenguatge en persones amb autisme que, aproximadament el 50% dels autistes no arriben a desenvolupar llenguatge oral. I el 50% que l’arriba a desenvolupar poden tenir un llenguatge exclusivament ecolàlic, amb repetició de paraules sense sentit, o presentar un llenguatge correcte però amb grans dificultats per establir una conversa recíproca.


font: programa Batega: http://digital-h.cat/web/televisio/programa/tags/Batega
        projecte autisme la garriga: http://www.autisme.com/

Sofia M.

25 abril 2011

Espaiveu: Una plataforma telemàtica al servei de la veu



La veu és una part important de la comunicació, necessària per produir un desenvolupament integral de la persona, és un vincle essencial i, en determinats treballs, és l'eina principal.

Un equip professional estretament relacionat amb el món de la veu des de diferents camps que estan vinculats entre si com la logopèdia, la medicina i la musica ha creat una pagina web amb l’objectiu de donar resposta a necessitats sobre la veu.

El programa del curs consta de diferents propostes per prevenir la fatiga vocal, conèixer els hàbits d’higiene i l’ergonomia vocal, així com també millorar el gest postural per facilitar un gest vocal més eficaç i confortable. El format telemàtic permet els docents trobar tota la informació necessària recollida en un mateix espai virtual.

El curs es presenta amb una metodologia de tipus teòric-pràctic. Els textos explicatius de les bases teòriques fonamentals sempre venen acompanyats de diferents tipologies d’exercicis en funció dels continguts a treballar.


                                          © espaiveu http://www.espaiveu.com/web/veu_intro.php

Aquest projecte està destinat al col·lectiu docent, ja que és el que estadísticament presenta una major incidència de disfonia, encara que aquesta proposta també és interessant per a altres col·lectius professionals,  entenem per “professional de la veu”, qualsevol individu que utilitzi la veu com a eina i mitjà principal del seu treball: telefonistes, botiguers, locutors, advocats, etc.


 

Lidia A.

24 abril 2011

Hipoteràpia



Hipoteràpia: El cavall l’amic més sensible.


                                      

En el diari Regió 7 del passat dissabte 2 d’abril, hi surt la notícia: Hipoteràpia: El cavall l’amic més sensible, on s'explica el cas d’una nena de 10 anys, l’Andrea, que pateix discapacitat psicomotriu. Segons els experts i els seus pares, gràcies a aquesta nova tècnica anomenada hipoetàpia, l’Andrea ha millorat molt els últims anys.
L’hipoteràpia , terme que prové del grec hipos i que vol dir cavall, consisteix en una activitat que gira al voltant dels cavalls i consta de tres fases: anticipació, muntar i comiat.

L’efecte beneficiós que aporten els moviments dels cavalls es coneix  des de l’època dels grecs, ja que ells ja ho practicaven per reforçar l’estat anímic de les persones.
També ens explica que un dels primers homes que van demostrar que la hipoteràpia provocava un gran efecte beneficiós especialment en les persones amb discapacitats psicomotrius va ser el neuròleg francès Chassiagnac que va descobrir que millorava l’equilibri, el moviment articulatori i el control muscular del pacient.


Aquesta teràpia també és molt bona per persones que han patit alguna paràlisis, per persones que tenen dificultat per a la interacció social i també actua sobre aspectes com la comunicació i el comportament.

La primera fase: anticipació consisteix en que l’Andrea, després de tots els mesos d’hivern es torna a trobar amb l’animal, que ja coneixia de l’any anterior. Aquesta fase és de gran importància, ja que és quan es torna a generar i crear el vincle entre les dues parts implicades: el cavall i l’infant. 
La segona fase: muntar es produeix quan l’infant ja ha tingut el seu primer contacte amb el
cavall. Així doncs, la criatura ja podrà muntar.

L’objectiu de la teràpia no és aprendre a muntar sinó que el nen es col·loqui sobre el cavall amb unes determinades postures, amb la finalitat que hi hagi una millor circulació sanguínia, un millor equilibri, un millor control muscular i un millor sentit espacial.
En la tercera i última fase: el comiat consisteix en l’acomiadament de les dues parts implicades, el cavall i l’infant, ja que l’infant dona les gràcies a l’animal per la gran ajuda que li a proporcionat.

En el cas de l’Andrea els seus pares ens diuen que la nena sent un gran vincle amb l’animal i mostra una gran motivació, la qual cosa la fa estar més contenta amb ella mateixa i amb el seu entorn.
També han notat una gran millora en la seva activitat psicomotriu, ja que ha augmentat positivament la seva mobilitat i el seu equilibri.

Cal dir que aquesta teràpia s’ha de fer amb l’autorització del metge, desprès d’informar a la família sobre tot el que comporta aquest tractament i de portar un seguiment conjuntament amb el fisioterapeuta i amb el pedagog.
Personalment, crec que la relació amb animals -i especialment amb cavalls que són  animals realment sorprenents-  pot ser d’una gran  ajuda i produir uns efectes increïbles en nens i nenes amb discapacitats.

A més a més, els infants gaudiran juntament amb els animals de passar un meravellosa estona.
Finalment, dir que tinc l’honor de conèixer personalment  l’Andrea i és una nena meravellosa.

Informació extreta del diari Regio 7 del dissabte 2 d'abril.


                                                                                                                                          Miriam N.C

14 abril 2011

Palabras al viento

“Palabras al viento” és un documental que tracta de la dislèxia. Va ser emès per “La 2” de TVE el 16 de gener del 2011.
En aquest documental diverses famílies amb fills amb dislèxia expliquen les seves vivències, les seves preocupacions i la lluita perquè els seus progenitors tinguin una vida digna.
La majoria de les famílies s’adonen del problema que té el seu fill/a per l’escola, la qual els informa que té dificultats en l’aprenentatge. Aleshores és quan els pares s’adrecen a un especialista i a partir d’aquí comença la intervenció logopèdica.
Cada vegada es fa més ressò de les dificultats en la lectura i l’escriptura. La societat ha hagut d’avançar i buscar millores per les persones amb aquestes dificultats.




En el documental es parla d’un mètode anomenat “Mil”, dissenyat especialment per a nens amb dislèxia que tenen dificultats a l’hora d’associar les lletres amb el so. Encara que, també, afavoreix l’aprenentatge a nens sense aquest trastorn. Amb aquest mètode es pretén fomentar la lectura a través del joc, fet que motiva als nens.
També es parla del mètode “Crolí” que es basa en l’observació de l’entorn i a partir d’aquí es treballa d’una manera més global. Aquest mètode només l’utilitzen escoles que treballen amb nens amb aquest trastorn. Això fa que se sentin més còmodes a l’hora de treballar, en saber que hi ha altres nens que tenen les mateixes dificultats que ell.
Actualment cal destacar un avenç important dins l’escola ordinària, ja que per sobre de tot va avançant cap una “escola inclusiva”. Això vol dir una escola per a tothom, on aprenen junts alumnes diferents (amb discapacitats, dificultats...). És per això que crec que ha de comptar amb bons recursos humans i materials perquè qualsevol alumne pugui ser atès segons les seves necessitats.
Molts nens amb aquest trastorn tenen algun familiar que també ho ha patit. El fet de saber que la dislèxia pot ser hereditària fa que els familiars que l’han patit siguin molt més conscients i es comencin a involucrar més ràpidament amb aquest problema.
Hem de saber que la dislèxia no només és un problema d’infants, sinó que també hi ha adults que hi conviuen, com per exemple l’actor Gabino Diego i l’escriptor Boris Izaguirre. Tots dos ens expliquen en el reportatge com van conviure amb la dislèxia al llarg de la seva infància i quins són els problemes que tenen actualment.
Vivim en una societat on la lectura i l’escriptura estan molt valorades i cal tenir en compte les persones que tenen dificultats i fer tot el possible per millorar el seu dia a dia. Això es pot aconseguir gràcies a la implicació de les famílies, els logopedes, l’escola i la societat en general.

Aquest documental es pot visualitzar en el següent enllaç: http://www.rtve.es/television/20110110/documentos-tv-palabras-viento/366640.shtml


Alba Garcia

13 abril 2011

Sam Chwat, logopeda de las estrellas

“SAM CHWAT, LOGOPEDA DE LAS ESTRELLAS”
L’article publicat al País ens parla d’un logopeda que es va guanyar el sobrenom de logopeda de las estrellas, gràcies a la intervenció que feia per actors que volien modificar o canviar el seu accent de veu.
La notícia comença: Cuando Julia Roberts, para triunfar en Hollywood, se quiso deshacer de su acento sureño [...] recurrió a Sam Chwat.



Sam Chwat va començar amb teràpies per tartamuts i defectes verbals fins que un gerent d’un supermercat li va demanar ajuda per suprimir el seu accent. A partir d’aquí va començar a tenir demanda d’actors, executius, periodistes que volien perfeccionar la seva llengua però sense tenir l’accent d’on provenien.

Gregorio Belinchón, autor d’aquesta notícia ens informa també que Sam Chwat ja no podrà intervenir perquè ha mort a causa d’un limfoma.
Però sis terapeutes que treballen a Sam Chwat Speech Center (empresa fundada per ell, d’aquí el seu nom) tracten a 100 persones a la setmana.


Sam Chwat sabia que el món actual podia complicar les opcions laborals, així que ell, podia oferir tot allò que li demanaven.
Treballant els accents o les veus que s’havien de modificar per les ofertes de treball dels seus pacients.

En síntesi, la logopèdia és una disciplina que tracta els problemes, disfuncions o retards de la parla, llenguatge, veu i comunicació. En aquest article, l’autor ens explica una vessant més curiosa de la professió de la logopèdia.
 * Fotografia de Sam Chwat amb l'actriu Marianne Hoegl
Raquel

MÚSICA PER A SORDS

El grup de música madrileny Dale al Aire, és un dels primers en posar en marxa una iniciativa en favor de la comunitat sord-muda, introduint als seus concerts un intèrpret de llenguatge de signes.
Amb aquesta iniciativa pretenen trencar la barrera comunicativa i apropar la música a aquest col·lectiu, tot i que no perceben completament el so, si ho senten com nosaltres.

“He vist a persones sordes signant cançons a ritme increïble”. Explica la cantant i creadora del projecte Laura Honrubia. “Ells em van obrir el cor i jo els hi he volgut obrir el meu a través de la musica que fem”.
Gràcies a aquesta proposta, diferents associacions espanyoles de persones sordes han fet arribar el seu reconeixement dient “és una cosa integradora i necessària en el nostre país”.

Dale al Aire és un dels primers grups que s’ha encarregat i preocupat de donar a conèixer la seva música a tot tipus de persones amb dificultats auditives.

A més a més d’incorporar un intèrpret de llengua de signes en els seus concerts, el grup també ho pensa introduir en els seus treballs.

En aquest moment estan gravant un DVD amb cançons interpretades mitjançant el llenguatge de signes.

la cantant de Dale al Aire comparteix escenari amb l'intèrpret de llengua de signes en un dels concerts del grup.

P. Cifuentes

12 abril 2011

Nens sords demanen que els dibuixos animats incloguin llenguatge de signes


La directora de l'escola d'educació bàsica inclusiu per a sords Ludwing Van Beethoven, Eugenia Arana Ascoy, va fer una crida als canals de televisió perquè tant les pel·lícules  com els dibuixos animats per a nens, incloguin el llenguatge de signes.

L'educadora va explicar que els petits es deprimeixen en no poder gaudir de la programació per als menors, com sí ho fan els nens que no tenen problemes d’audició.  

"Els faig una petició als canals de televisió perquè  incloguin el llenguatge de signes tant en les pel·lícules per a nens com en els dibuixos, perquè ells també tenen tot el dret de gaudir-ho, i de compartir amb els seus altres  amics les coses que veuen a la televisió", va manifestar Arana en diàleg amb l'agència Andina.

Va afegir que aquest és un tema referit a la inclusió, ja que aquests nens no reben el mateix tracte que aquells que sí que escolten, com és la possibilitat d'entretenir amb una programació especialment dissenyada per a ells.

D'altra banda, va demanar que s'apliqui una política de detecció de sordesa primerenca, "perquè com més ràpid en tingui constància el pare, serà més fàcil donar-li el tractament adequat al menor".

"Molts pares comenten que recentment, que se’n van donar conte quan el menor tenia tres anys, i el mal havia avançat", va anotar.

Va afegir que és molt necessari que hi hagi àrees hospitalàries especialitzades a detectar a temps si el nen va néixer amb sordesa o no, "perquè com més passa el temps més s'aguditza el problema".

L'escola Ludwig van Beethoven va ser inaugurada el 28 d'abril del 2010, convertint-se en la primera escola inclusiva per a nens sords a Perú. Te entre les seves característiques comptar amb dues professores a l'aula, mostrant ser un model en pedagogia.
"Aquí tenim nivell inicial i primari, després els alumnes són inclosos a les escoles de bàsica regular. Però seria molt bo que el Ministeri d'Educació pensi en un futur crear una escola de nivell secundari per albergar nens no oients ", va assenyalar la directora.

Així mateix, va indicar que actualment l'escola acull 144 nens, dels quals en el nivell inicial són 14 nens amb discapacitat auditiva i a nivell primàri són 79 alumnes amb aquest problema.

D'altra banda, Arana va assenyalar que el planter educatiu necessita de televisors i ordinadors, "perquè els nens visualitzant les classes aprenen més ràpid, a més de comptar amb aquests equips és una fortalesa per augmentar la qualitat educativa".
Font: http://www.andina.com.pe
4/04/2011

P.Piñar

11 abril 2011

FORUM DENTAL DEL MEDITERRANI 2011: Jornada de Logopèdia i Odontologia.


En el marc del Fòrum Dental del Mediterrani el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC) va organitzar, com va sent habitual, unes jornades dirigides a professionals i estudiants de logopèdia. Aquesta ha estat la 6a edició i es va dur a terme durant el dia 8 d’abril. Es tracta d’un seguit de ponències que giren principalment al voltant d’un eix: La intervenció professional, és a dir, donar recursos de detecció i avaluació que s’utilitzen en relació a l’odontologia, ortodòncia, periodòncia i cirurgia maxil·lofacial, ja que la logopèdia juga un paper important dins de les teràpies miofuncionals i per tant lliga estretament amb les disciplines mèdiques relacionades amb la salut bucal.
Aquestes jornades van comptar amb la participació d'especialistes en diferents àmbits acadèmics i professionals amb un comú denominador: la millora de la qualitat de vida i el tractament de les disfuncions orofacials.

Segons la coordinadora de les jornades,  l’objectiu va ser tractar la unificació de criteris d’avaluació amb la presentació per part del CLC del Protocol d’Avaluació de les Disfuncions Orofacials un recurs interdisciplinari cridat a ser una eina estandarditzada, d’ús “senzill i ràpid” enfocat a l’examen orofacial.
Durant les jornades es va fer la presentació de pòsters, sis en total, per donar a conèixer el treball dels professionals en el tractament i abordatge de casos reals.

Quant a la resta del FDM va ser un espai de entrada gratuïta i quasi exclusivament dedicat a la salut dental i a tot tipus d’eines que s’utilitzen en aquest camp.  Els expositors presentaven les novetats en estris, aparells i pròtesis dentals amb un caire comercial molt evident. Potser com a logopedes tot aquest material ens queda una mica lluny,  però si és cert que és una bona manera de familiaritzar-se amb el camp de la salut dental, sense haver de visitar la consulta del nostre dentista.

Com a conclusió en relació a la totalitat de l'esdeveniment m’han resultat molt interessants els aparells d’exploració, fibroscopis digitals d’última generació i les reconstrucció digitals del tancament dental. També cal dir que el preu d'estudiants de 50€ per assistir a les 6es jornades de logopèdia m’ha semblat excessiu,  tot i que tenia aplicada una rebaixa respecte al col·legiats i als profesionals. 
     

Gabriel Felip

"La excelencia en las profesiones sanitarias."

 “La excelencia en las profesiones sanitarias.”
Victoria Camps, Catedrática de Filosofía moral y política de la Universidad Autónoma de Barcelona.
Victoria Camps en su artículo “la excelencia en las profesiones sanitarias” presenta todo un tratado ético de lo que  comporta ser un profesional “virtuoso” de la Sanidad, recopilando  pensamientos de versados autores desde la antigüedad hasta nuestros días.
En primer lugar, propone reflexionar sobre la excelencia profesional como un valor ético. Constata que las profesiones sanitarias muestran  insuficiencias  con respecto a la protección de la salud de las personas. Destaca que  la mercantilización de las profesiones y la  deferencia  del conocimiento científico en detrimento del conocimiento humanista hacen que éstas tengan muchas veces, como objetivo primordial el beneficio privado y no el interés público y obstaculiza el tratamiento integral del paciente. Resuelve, después de exponer pensamientos de diversos expertos, que las profesiones sanitarias para merecer la excelencia, deben englobar:
Atención prioritaria al interés del paciente.
Colaboración con los demás profesionales relacionados.
Preocupación por la buena imagen de la profesión.
Apertura al pensamiento humanista.
En un segundo lugar analiza, de la mano de Aristóteles y varios pensadores contemporáneos, qué virtudes determinan dicha excelencia y cita:
-         La benevolencia.
-         El respeto.
-         El cuidado.
-         La sinceridad.
-         La amabilidad.
-         La justicia.
-         La compasión.
-         La integridad.
-         El olvido de uno mismo.
-         La prudencia.”Autorregulación”
Victoria Camps prosigue su artículo insistiendo en que todas estas virtudes no sólo pueden quedarse en el plano teórico sino que se han de poner en práctica al servicio de la justicia y el bien del paciente.
La autora acaba expresando que el ejercicio de las profesiones sanitarias debería tener como único objetivo el bien del enfermo e intentar alcanzar para dichas profesiones el prestigio y la dignidad que les corresponden.

ü  Quisiera compartir con todos mis compañeros y con los visitantes de nuestro bloc una  reflexión:
Somos seres sociales, desde que nacemos necesitamos de nuestro entorno para poder desarrollarnos de forma integral. La sociedad no es un “ente” indefinido que crece y se transforma de forma maquinal, la sociedad se construye y crece a través de las aportaciones que cada individuo es capaz de brindar. Una de las más importantes contribuciones que hacemos a la sociedad, esa sociedad de la cual todos somos responsables, es a través de nuestra profesionalidad.
El vehículo que hace posible las interacciones necesarias para el buen desarrollo social e individual es la comunicación: Nos comunicamos porque somos seres sociales y nos relacionamos. Necesitamos comunicarnos, es algo intrínseco del ser humano. Hemos podido ver a lo largo de nuestra formación académica, el sufrimiento que ocasiona a las personas, la imposibilidad de hacerlo.  Como futuros logopedas, debemos ayudarlos en su rehabilitación, aportando nuestros conocimientos técnicos y científicos sin olvidarnos de la importancia del trato humano y del acompañamiento.
Trabajemos la excelencia en nuestra profesión, ello nos hará mejores profesionales y mejores personas.
Quiero dar las gracias a Victoria Camps por sus aportaciones y al grupo docente de la Universidad a la que pertenezco por su ayuda en la consecución de estos logros.


Mª Carmen Muñoz.

"Maria i jo"

Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008

2 nominacions: a millor obra i millor guió en el saló internacional del còmic de Barcelona de 2008

L’estrena el juliol del 2010 del documental “Maria i jo”, dirigit per Félix Fernández de Castro, responsable també del guió a partir de la història original plasmada en còmic per Miguel Gallardo, pare de la Maria. En aquesta obra es plasma la historia de la Maria una nena autista i les experiències que viu amb el seu pare i entorn.

"Un aspecte molt important conegut per mestres, professionals i pares de l'aprenentatge de nens amb autisme és la utilització d'imatges clares i sintètiques que transmetin idees o situacions”.

En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb la seva filla Maria, vol transmetre als seus lectors com si nosaltres fóssim ella i a través dels seus dibuixos entenguem el seu missatge simple i breu d'una manera inequívoca. Aquest llibre vessa imatges que transmeten sensacions i emocions de  la Maria, del seu pare i del seu entorn. Miguel, que des de fa anys sap que  a la Maria els seus fantàstics dibuixos la fan feliç, la tranquil·litzen i l'ajuden a comprendre aquest món, vol utilitzar-los també amb nosaltres perquè compartim les emocions de Maria cap a ell i els seus éssers estimats.

El lector es veu submergit en les emocions d'un viatge de vacances de la Maria i el seu pare. Un viatge que recrea situacions familiars i quotidianes que per a ells, com per altres moltes famílies que tenen un nen amb autisme, és una aventura plena de dificultats generades per la manca d'adaptació del nostre entorn social o per la limitada comprensió d'algunes persones que Maria troba en el seu viatge.

- De l'Epíleg d'Amaia Hervas, psiquiatra infantil i juvenil :
“Maria i jo és una obra important, tant pel tema que tracta, com per la mirada delicada, sensible i divertida, amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seva feliç relació amb la seva filla Maria. Un llibre revelador, sens dubte catàrtic, que suposa un pas endavant en la dilatada trajectòria professional del creador català”.


P.Piñar

10 abril 2011

La tartamudesa: teories explicatives

La tartamudesa, altrament anomenada disfèmia:

Què es la disfèmia?

És un problema de la parla o dicció (manera de parlar o escriure de cada persona),  també coporta tensió en els músculs de la cara,  dificultats per a dir allò que es vol dir, problemes respiratoris aparents , (ja que quan juguen i no parlen no presenten dificultats) que s'escenifiquen quan la persona parla ja que mostra falta de coordinació respiratòria en la parla.

La majoria de nens/es entre (2'5-4) anys fan errors diversos de parla  que són considerats normals. Els nens  fan més errors que les noies; aquestes sempre  tenen més habilitats i capacitat de parlar millor, cometen menys errors .

  • Xicoteta història de la tartamudesa i la seva epidemiología 

A) història

En un principi la tartamudesa s'entenia com un problema d'incorrecció de la dicció  de les paraules. Al voltant dels anys 1960 es comença a definir la tartamudesa com un problema de falta de fluïdesa de la dicció que origina errors de bloquejos, repeticions i silencis entre paraules, síl·labes repetides i frases incompletes.

Posteriorment  altres autors consideren que la tatrtamudesa es deguda a : problemes de tipus  psicofisiològics, neurològics (orgànics) i psicològics. amb combinació d'altres aparenment diferets de la parla com són la mirada o el to muscular generalitzat .   

En  l'actualitat  es considera que el patró de la parla tartamud presenta unes característiques especials  quant a velocitat, adequació de les paraules al significat  i entonació que són diferents del patró normal.

B) Epidemiologia


 la incidència i prevalença  de la tartamudesa  en la infància podem definir-la com un problema evolutiu que apareix com alta freqüència als (2'5-4) anys i després va remitint de forma espontània. En estudis científics americans s'esmenta que entre el 2-4% de la població general pateixen aquest problema.
Si s'observa els nens/es ja  escolaritzats la incidència del trastorn augmenta a 3'5-5%.
En un estudi realitzat a Madrid s'ha obtingut un percentatge més baix 1'49%, del qual, el 75% dels nens que patien disfèmia eren menors de 10 anys i el 25% tenien entre 10 i 15 anys.

  • El perquè de la tartamudesa
 No hi ha una causa única sinó diversitat de teories vàlides  que expliquen el fenòmen, però cap és totalment explicativa. També hi ha factors que interaccionen que són molt importants.
  1. Model de producció normal del llengutage
           La psicología cognitiva i la psicolingüística  són disciplines que han fet estudis sobre la producció del  lleguatge .

Parlar és una activitat que es produeix seguint un esquema similar al  de les persones adultes normals. Abans d'iniciar el discurs, la persona que vol parlar es plantetja la idea de què vol dir i ha de de traduir-la a un codi llingüístic comprensible per a ell i els altres.També selecconará aquelles unitats que millor s'adeqüen al contingut de la idea a transmetre i utilitzarà les paraules més adeqüades per expressar allò que vol dir i les ordenará segons unes regles gramaticals pròpies d'un idioma que s'està parlant.   

          Emissor         canal                 Receptor
                                missatge                                                    
                                 codi 

Podem dir que en el llenguatge verbal  es produeixen dos processos encadenats:

 A) Procés cognitiu: de traducció de la informació d'uns codis de representació no lingüística a uns altres de lingüístics.
 B) Procés motriu: de transformació de l'informació lingüística  en llenguatge verbal , que consisteix en convertir una idea  u opinió en una producció lingüística.

2. Altres teories explicatives de la tartamudesa
    
 2.1. Problema genètic

       Diferents autors consideren que la tartamudesa es deguda a un problema genètic o de constitució, però  no  s'han obtingut  proves,  fins al moment, que permetin  refutar les  hpòtesis del fenòmen.


 2.2 Problema psicològic

2.2.1. Com a resposta apresa
Dintre d'aquesta teoria  es considera que quan el nen comença a parlar apareixen  faltes de fluidesa que en general no tenen conseqüències per al nen, però si els pares tenen un excés de cura per al nen amonestan-lo o amb càstigs poden produir un reforç de la conducta i influir en la fluïdesa del nen, fent que els errors de dicció siguin més freqüents.



2.2.2. Com a resposta d'ansietat

Aquestes persones tartamudegen en situacions d'elevat nivell d'ansietat. Deixen de tartamudejar en altres ocasions quan estes estan relaxades.

En un primer moment s'ha dit abans que els pares que pressionen al seu fill per a que parle bé, causen temor al seu fill i seria la primera causa del problema . Augmenta la tensiò en els músculs de la gola, que es una característica del tartamudeig. El nen comença a tenir temor a parlar  i com a conseqüència a equivocar-se  en parlar. Els nens  no parlen per les possibles crítiques i augment de crida d'atenció cap a ells.  La reacció del temor  és l'amenaça que provoca reaccions psicofisiológiques  (acceleració cardiaca , increment de la sudoració i tensió  del to muscular ) . Els nens es condicionen i, això, provocarà tartamudeig  en altres situacions similars (davant de crítiques, amenaçes, burles...). Hi haurà respostes  d'evitació per part del nen que provocaran que el comportament  es vagi  interioritzant en aquest subjectes provocant una forta ansietat.

 --> la teoria de l'ansietat no acaba de ser certa perque hi ha persones que diuen  que estan tranquiles i relaxades, però igualment tartamudegen.
 
2.3. Com un trastorn de la personalitat

La psicologia diferencial  va estudiar les caracteristiques de la personalitat  i les caracteristiques diferencials que tenien els subjectes  tartamuds per a trobar les diferències dels no tartamuds.
 -Caràcterístiques  de la personalitat: les persones tartamudes son més ansioses, més introvertides i menys hàbils socialment que les persones no tartamudes 
-->No s'han  trobat dades concluents que expliquin aquesta hipòtesi.




 2.4 problema lingüístic
S'ha estudiat diversos aspectes del llenguatge per analitzar les diferències entre tartamuds i no tartamuds
Els nens  petits que presenten tartamudeix tenen un llenguatge caracteritzat per una complexitat sintàctica reduida, un ús frequent de la paraula ''y''al començament de les frases i emissions incomplertes

-->No s'ha obtingut dades rellevants i concluents   .


  • planificació de l'expert, pla de tractament
Patro del tartamudeig (segons Santacreu i Fernàndez) 

1A) Reconeixement de la conducta de tartamudeig, núm. d'errors, tipus d'errors i forma de producció 
1B) LABORATORI: situació diferent de la parla, no hi ha estimuls condicionats que provoquen ansietat
2A) Canvis d'objectius (parlar i comunicar-se, parlar i emetre sorolls)
2B) Control fisiològic (emisió muscular generalitzada) i tasa respiratòria.
3A) Tècniques de canvi de patrò RDA(respostade dicció alterada), ritme (metrònom), instruccions per a que el subjecte parle lent, amb pauses, xiuxiueig.
3B) Modificacions d'aspectes no lingüìstics tecniques cognitives,  modelat de l'expressió.

Patró de la parla lenta 

1A) Reconeixement de la parla sense tartamudeig en el laboratori i sense ajuda d'aparells
1B) Modificació per modelat de la rapidesa i l'entonació.
2A) Passar de parlar  com a tasca --> a parlar per a comunicar-se
2B) Situació de LABORATORI a situació en l'exterior, parlar en diferents contextos d'acord a la jerarquia del subjecte.
3A) Autocontrol de l'ús del patró de la parla nova.
3B) Entrenament d'habilitats socials. 

Patró de la parla normal: d'acord amb les regles prosòdiques.


Hèctor Simó