Les dificultats del llenguatge en adolescents: un repte per a la Logopèdia

 Aquest article pertany a la revista de Logopèdia, ens diu que els problemes del llenguatge dels adolescents constitueixen una àrea d'especial interès de la Logopèdia actual; tant per les seves conseqüències negatives en el rendiment acadèmic com per la seva implicació en el pla social i de comunicació interpersonal.

L'article vol fer un toc d'atenció perquè s'estudiï en més profunditat la investigació i formació de professionals; ha d'avançar per disminuir o eliminar el cercle de l'oblit dels adolescents amb trastorns del llenguatge.

Una de les funcions més importants del llenguatge és la pròpia regulació emocional i conductual. Les habilitats de comprensió i d'expressió del llenguatge són crítiques per a que els nens puguin entendre, codificar, organitzar i recuperar les regles que els permeten arribar a nivells adequats d'autocontrol i autoregulació.

Els nens agressius utilitzen menys afirmacions verbals i més accions directes no verbals per solucionar problemes.

Si aquesta relació entre llenguatge, conducta i emoció es manifesta ja des de edats primerenques, és molt evident que perduri en l'adolescència. Hi ha suficient evidència que indica que els problemes de llenguatge en la infància que persisteixen en l'adolescència afecten en les relacions personals, al èxit acadèmic i a la orientació laboral i professional.

Vicky A. Reed va qualificar a la població adolescent com "el grup oblidat". Si ens demanem per les causes d'aquest oblit podem trobar diferents explicacions. La primera raó pot ser la escassa investigació sobre el llenguatge en els adolescents. Probablement la causa radica en algunes interpretacions de "la teoria del període crític" i en la creença de que els pilars lingüístics s'adquireixen abans dels 3 anys.

Una altre raó de l'oblit la podem trobar en el grau de preparació professional per intervenir sobre el llenguatge adolescent. Insisteixen massa en les primeres edats del desenvolupament.

Una altre motiu de l'oblit molt important és l'oblit real per part dels nostres poders públics educatius. S'ha de interrompre el cercle de l'oblit i pensar que una ajuda logopèdica ben administrada pot ajudar a superar els indicis, del fracàs escolar.

El problema principal, al que s'encaren els adolescents, és que no responen a les expectatives que tenen els estudiants a aquestes edats. S'espera que siguin capaços de realitzar operacions formals quan encara són pensadors concrets. "Si els exigim unes respostes que no poden donar, opten per la estratègia" de respondre sense pensar o per a no respondre. "Es considera que la intervenció logopèdica amb adolescents ha d'enfocar a modificar dites estratègies que van generant com a conseqüència de les seves mancances a nivell d'operacions formals: donar-los-hi temps per a pensar, ajudar-los a fer el pas del concret a l'abstracte o formal, ajudar-los a seqüenciar i a ordenar el seu pensament i, sobretot, ajudar-los a vèncer la por al fracàs i a aquest tipus d'exclusió social".

Disponible en:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13153371&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=309&ty=51&accion=L&origen=elsevier&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=309v29n04a13153371pdf001.pdf

E. Mendoza. Las dificultades del lenguaje en adolescentes: un reto para la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología 2009, Vol. 29, No. 4, 221-224

Irene Alonso Espin

Poden els pares ser logopedes dels seus fills?

Aquest article surt a partir de les cartes que ha rebut, l’autor de l’article, de les mares i pares dels nens, en que sol·liciten exercicis per abordar aspectes del llenguatge als seus fills, dinàmiques per fer des de casa, aportacions teòriques per entendre les causes i els efectes de les diferents patologies.

L’autor de l’article explica que, com a logopeda, el primer que s’ha de tenir present, és que quan els pares i mares, s’encaren davant les patologies del llenguatge i la parla dels seus fills, inicialment solen manifestar diferents actituds: confusió, inquietud, ansietat, etc. No existeix una sola actitud, davant les dificultats; per tant, les nostres actuacions, han de ser escollides segons les diferents postures d’actuació familiars.

Els pares no estan preparats per dur a terme aquesta tasca. Els logopedes han de crear la confiança necessària per resoldre les consultes plantejades.

La millor resposta, és que no s’ha d’esperar indefinidament per fer una consulta inicial al logopeda, una consulta orientativa o de diagnòstic,  o sota el consell de l’equip interdisciplinari; segons sigui el cas.

Sovint, totes les dades que reben els pares, per part dels especialistes, estan en un llenguatge tècnic, diagnòstics poc concrets, etc. Això crea ansietat als pares i fins i tot mal entesos o desconfiança respecte al diagnòstic.

Dóna’m algun exercici per a corregir...?

Els pares, es poden sentir involucrats emocionalment, a intentar posar en marxa, per exemple, els exercicis d’articulació. Només els professionals poden assumir el rol, ja que es requereix d’una formació per detectar, saber l’evolució probable dels dèficits, treballar la problemàtica, elaborar hipòtesis de treball, pronosticar, etc.

Aspecte emocional de la família: Existeixen fases prototípiques relacionades amb aquest aspecte:

-          Fase de shock inicial: Passa quan es rep el diagnòstic inesperat. No reconeixen que el seu fill presenta necessitats especials. Hi ha tristesa i sentiments de culpabilitat.

-          Fase d’esperança: Quan es comença a assumir la realitat del nen.

-          Fase d’acceptació: Els pares busquen solucions, adopten postura activa.

-          Fase d’ajust: Etapa d’acomodació i equilibri. Reconeixen diferències del nen.

Estratègies que normalment sol utilitzar la família per educar als fills:

a) Estratègies negatives:

Escassa negociació, falta d’escolta, balança dels premis i càstigs, absència de mediació, el “no” com a referent, etc.

b) Estratègies positives:

Dedicar temps d’aprenentatge, potenciar el diàleg en un entorn relaxat, acceptar i recollir tot el que els nens ens donen dins el procés d’aprenentatge, reforçament positiu i autoestima dirigida al nen, desenvolupar les habilitats socials de la comunicació, el joc com un element dinamitzador del llenguatge, etc.

Com a conclusió: En tot tractament és necessari i imprescindible l’ajuda, la implicació dels pares, però... com a pares. No es pot ser pares i logopedes a la vegada. El grau d’emotivitat, l’angoixa,... provoquen tensió i desequilibris que interfereixen en la relació familiar. Des de l’experiència de l’autor, com a mare i logopeda, aconsella que cada un ha d’exercir el seu paper, en col·laboració, clar. El logopeda, tractarà el cas amb la suficient confiança i suport per realitzar la reeducació satisfactòria i no ha de sentir-se evaluat o compromès professionalment amb la mare-logopeda. I la mare... ha de fer de mare. L’autor rep una aportació de la “Isabel” que diu: “La major ajuda que vaig poder donar al meu fill va ser no engoixar-me, no avaluar i valorar cada frase o expressió i substituir-ho per anar al parc amb ell o mirar un conte per el simple fet de mirar-lo o llegir-lo. Va ser fantàstic el que vaig descibrir i allà va començar realment el “diàleg” amb el meu fill”.

Disponible en: http://www.espaciologopedico.com/articulos/articulos2.php?Id_articulo=281

Autor: Daniel Osca Rodriguez Boggia. Logopeda i llicenciat en Ciències de l’educació; educador especialitzat i logopeda.

Irene Alonso Espin

Estimulació del llenguatge

El passat dilluns es va publicar al diari 'HOY' d'Extremadura una notícia sobre una escola de Badajoz la qual duu a terme un programa d'aprenentatge del llenguatge amb els seus alumnes.

El col•legi ‘Juan Vázquez’ es planteja desenvolupar tècniques diferents per estimular el llenguatge oral. Porten a terme activitats dins l’aula que ajuden als nens a construir paraules mitjançant la consciència fonològica.

És important saber què és i en què consisteix la consciencia fonològica. La podem definir com la sensibilitat o la consciencia explícita de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua. Concretament, implica l’habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules. La unitat més petita de la llengua és el fonema.

El programa que han desenvolupat els professors del centre s’anomena ‘Disfrutamos hablando’. Permet que els nens entenguin que un fonema està representat per un grafema i que si es combina amb d’altres construïm paraules. La finalitat és desenvolupar al màxim la capacita lectora i d’escriptura dels alumnes. Treballen els components del llenguatge oral com els fonemes, les síl•labes o les paraules.

Els exercicis els fan de manera oral o escrita amb la representació d’imatges en diferents fitxes. A més a més, també han desenvolupat un suport informàtic amb el qual poden ampliar les activitats amb elements virtuals.

El llenguatge és l'element principal en la comunicació humana i és per això que nens i nenes han de saber desenvolupar-lo correctament. Amb aquest tipus de tècniques com la que presenta l'escola de Badajoz podrem ajudar a tots aquells alumnes que en mostrin més dificultat.

Notícia extreta de: Diari 'HOY'

Fonts complementàries: Apunts de l'assignatura 'Atenció a la deficiència auditiva'. Gemma Surià, Montserrat Ramonet i Patricia de Andrés.

Anna Valiente

EL SÍNDROME DE WEST, UN GRAN DESCONOCIDO

El síndrome de West o de Espasmos infantiles, pertenece al grupo de encefalopatías epilépticas catastróficas. Aparece durante el primer año de vida (entre los 4 -7 meses), afecta más a varones y su incidencia es de 1 cada 5000 nacidos.

Los síntomas son diversos, por una parte los espasmos flexores, extensores y mixtos: Contracciones súbitas de cuello, tronco y extremidades, de unos 2 a 10 segundos en la que puede haber ausencia. Además de alteraciones respiratorias, movimientos oculares, gritos...

También padecen retraso psicomotor (pérdida de habilidades adquiridas): diplejia, cuadriplejia, hemiparesia y microencefalia. Y su actividad eléctrica cerebral es más lenta y desorganizada (hipsarritmia). Mencionar que pierden la sonrisa, se vuelven irritables, lloran sin motivo...

Las causas de este Síndrome no son muy conocidas, aunque suelen ser como consecuencia de una lesión cerebral. Se distinguen dos tipos:

S.W criptogénico: van disminuyendo según avanzan las técnicas de diagnóstico y se pude conocer la causa. S.W idiopático: casos en los que no existe una lesión estructural subyacente ni anomalías neurológicas, pero si predisposición genética. El pronóstico, viene dado dependiendo de la causa. En el caso de S.W Idiopático, se han dado casos de curación completa. Pero en los demás, las secuelas neurológicas y psicomotrices y las crisis incontroladas junto con el retraso mental, son severas. La gravedad viene dada por el momento evolutivo en el que se presenta la enfermedad. Para finalizar, el tratamiento puede ser mediante fármacos, pero algunos como el ACTH, son muy criticados por su alto grado de toxicidad. La vigabatrina es la primera elección, por ser menos tóxico y el ácido valproico, por estar demostrado que controla el 25-50% de las crisis de los pacientes. Una dieta cetógena muy estricta, puede estar indicada para según que casos. Y en los niños con una lesión evidente en el cerebro, que causa la enfermedad se recomienda la cirugía. Fuentes:

http://www.sindromedewest.org/

http://www.apiceepilepsia.org/sinwest.htm

                                                                                                                                                                                     Úrsula Blázquez

És maltractament infantil preparar nens “pel fracàs”?

Al mes de març, es va publicar al diari digital de León, un article sobre els nens que tenen dificultats en l’aprenentatge i el fracàs escolar.

Per aprendre es requereixen tant habilitats físiques (estimulació motriu, auditiva, visual i de la funció manual) com cognitives. En el cas de la lectura, les habilitats físiques apareixen en els moviments oculars de forma ordenada i lineal, per tal de poder entendre allò que s’està llegint. En l’escriptura, també es necessita una bona coordinació entre els ulls i la mà, així com una postura adequada.

D’altre banda es necessita la interacció dels dos hemisferis del cervell, per poder aplicar conceptes coneguts en totes les assignatures que es realitzen a l’escola.

El model educatiu, està estructurat de manera que a cada edat o curs, el nen ha d’haver adquirit uns coneixements específics i, a mesura que augmenta l’edat, aquests coneixements són més difícils.

Ara bé, un 48% dels nens que inicien Primària no estan físicament preparats per fer-ho, ja que actualment, amb l’aparició de les noves tecnologies,  els nens no mantenen tanta interacció física amb el medi i la resta de persones. Així doncs, què passa amb aquells nens que la feina que se’ls demana supera les seves capacitats cognitives o físiques?

 

Com a conseqüència de no poder realitzar el que li demanen, el nen perd el fil del que fan a l’aula, ja que les activitats cada vegada tenen un nivell més elevat i a més a més,  perd la motivació per dur-les a terme. És a causa d’això que el fracàs escolar augmenta.

Aquí deixo l'enllaç d'aquest article. 

Neus Navarro

16 d’abril, “dia de la veu”

El dia 16 d’Abril, la “Sociedad de Otorrinolaringología y Patología Cervico-Facial (SEORL)” en colaboració amb l’ “Asociación Española de Música Vocal (AEMUV)” han fundat el DIA DE LA VEU. Organitzant una marató de cantants i fent una jornada de diagnòstics gratuïts. Aquesta gala es farà a la Sala Manuel de Falla del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Sota la campanya de “por una voz sana” actuaran a l’escenari diferents artistes espanyols passant per diferents estils musicals. Tot això, es realitzarà per conscienciar a la gent de les patologies de la veu, ja que un estudi realitzat per la “SEORL” ha observat que un 5% de la gent pateix trastorns de la veu que requereixen tractament mèdic.

La gala està coordinada per Elisa Belmonte, soprano i  presidenta de l’ ”AEMUV”. Aquesta gala pretén reunir a gent que es dedica professionalment a la veu com logopedes, foniatres... i gent que utilitza la veu com a instrument de treball com poden ser els locutors, cantants...

Durant la setmana del 16 al 22 d’Abril, s’oferiran diagnòstics, recomanacions i consells a cada comunitat autònoma gratuïtament. La SEORL ha donat un numero per poder obtenir l’informació (902 009 429). A més els professionals que vulguin contribuir en la campanya i oferir diagnostics de la veu gratuïtament han de posar-se en contacte amb info@vozsana.com.

  

Fonts

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/13726/1/El-Dia-de-la-Voz-se-ofreceran-diagnosticos-gratuitos-y-un-telefono-de-consultas-para-la-poblacion/Page1.html

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1137149

http://www.sav.org.ar/dia-mundial-de-la-voz/

Rocío Sánchez Gallego

Nens amb dislèxia

L’article que presento parla sobre la dislèxia, les característiques més comunes que poden presentar aquets nens amb aquesta dificultat i la manera d’aparèixer.

El concepte de dislèxia es refereix a la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i escriptura, independentment del nivell intel·lectual adequat. Aquets nens presenten les següents característiques:

-          Una lectura lenta i carregada d’errors ortogràfics

-          Unions o separacions de paraules i dificultats en la memorització de accions realitzades en el moment, ja que desprès s’obliden.

-          Els hi costa realitzar activitats amb resultats positius.

L’article ens redacta que els nens amb aquesta dificultat també són capaços d’aprendre a llegir, però cadascú a la seva manera, és a dir, aquesta dificultat es manifesta de diferent manera per cada nen i la recuperació, aleshores, serà diferent per cadascú.

Davant d’això li hem d’ensenyar estratègies i/o tècniques perquè els resulti mes fàcil aquest aprenentatge lecto-escriptor i, per tant, des d’un començament la base d’una bona recuperació és la detecció precoç.

Un punt rellevant que presenta l’article es que és molt important el suport familiar i escolar en les dificultats del nen davant l’aprenentatge de la lectura i escriptura, ja que així, el nen, tindrà una motivació per poder i voler començar aquest aprenentatge.

Disponible en: http://www.guiainfantil.com/educacion/logopedia/dislexia.htm

Autora: María José Ortí. Logopeda

Títol: Nens amb dislèxia

Ana Mª López

2 D’ABRIL, DIA MUNDIAL DE CONSCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

El 18 de desembre de 2007 l’Assamblea General de les Nacions Unides en la resolució 62/139 va designar el 2 d’abril Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme.

El trastorn de l’espectre autista (TEA) o també Autisme és una discapacitat permanent del desenvolupament que es manifesta en els tres primers anys d’edat. Afecte la percepció i el processament cerebral de la informació.

La taxa de l’autisme en totes les regions del món és alta, degut això és un gran impacte en els nens, les seves famílies, les comunitats i la societat en general.

El seu diagnòstic inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits, conductes repetitives i estereotipades.

Les teràpies i intervencions conductuals estan dissenyades per remeiar símptomes específics i poden atorgar una milloria substancial. El tractament ideal coordina teràpies i intervencions que tenen com a finalitat millorar els principals símptomes.

Tots els professionals concorden en el fet que entre més aviat es produeixi la intervenció, millor.

De part de l’Assemblea General de les Nacions Unides van assignar aquesta data com a dia mundial de la conscienciació sobre l’Autisme. Recordant la convenció sobre els drets dels nens i la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, en virtut de les quals els nens amb discapacitat han de poder gaudir d’una vida plena i digna, en condicions que asseguren la seva dignitat, fomentant la seva autonomia i facilitant la seva participació activa en la comunitat, així com disfrutar plenament de tots els drets humans i llibertats fonamentals d’igualtat de condicions que els demés.

                                                                         

Amb motiu del Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme que es celebrarà demà, diferents associacions organitzaran una jornada festiva i divulgativa.

Font: http://www.un.org/es/events/autismday/index.shtml


                                                                
                                                    
                                                                                                                                       Cristina Molist