“ El meu avi no parla com abans” és un conte escrit per la Montserrat Massana, ella és metgessa i logopèda, també forma part del col·legi de logopedes de Catalunya. L’any 2008 li van diagnosticar un tumor cerebral, el qual li va deixar com a conseqüència una afàsia de Broca amb molts dels símptomes associats que aquesta comporta.
A més d’aquest conte, la Montserrat ha fet un munt de publicacions a diferents revistes i ha escrit i participat en diferents llibres del camp de la logopèdia.
Ella ha creat un bloc molt interessant on aquelles persones interessades poden trobar molta d’informació sobre el món de la logopèdia.
Una de les aportacions que hi fa l’autora és aquest conte, el qual està narrat per un nen anomenat Genís. Ell te quatre germans, a casa seva també hi viu el seu avi que es diu Climent, un senyor molt eixerit i que els hi explica un munt d’històries i contes. En Genís ens explica que un dia el seu avi va caure, i el metges van dir que havia tingut un atac de feridura (arteria cerebral taponada) per tant un tros de cervell es queda sense sang i això fa que no funcioni com abans. La mare explica als seus fills com funciona el cervell, que és una lesió cerebral i que aquest te diferents regions que s’encarreguen de funcions diferents. La lesió que havia patit l’avi Climent afectava a la zona del llenguatge expressiu, estava afàsic, és per això que van decidir portar-lo a la logopeda. Aquesta, els va reunir per tal d’ensenyar a tota la família com comunicar-se millor amb ell. En Genís ens explica com el seu avi es va adaptant a aquesta nova vida i com poc a poc i amb la ajuda de la logopeda, i realitzant diferents exercicis va recuperant el llenguatge.
A més d’aquest conte, la Montserrat ha fet un munt de publicacions a diferents revistes i ha escrit i participat en diferents llibres del camp de la logopèdia.
Ella ha creat un bloc molt interessant on aquelles persones interessades poden trobar molta d’informació sobre el món de la logopèdia.
Una de les aportacions que hi fa l’autora és aquest conte, el qual està narrat per un nen anomenat Genís. Ell te quatre germans, a casa seva també hi viu el seu avi que es diu Climent, un senyor molt eixerit i que els hi explica un munt d’històries i contes. En Genís ens explica que un dia el seu avi va caure, i el metges van dir que havia tingut un atac de feridura (arteria cerebral taponada) per tant un tros de cervell es queda sense sang i això fa que no funcioni com abans. La mare explica als seus fills com funciona el cervell, que és una lesió cerebral i que aquest te diferents regions que s’encarreguen de funcions diferents. La lesió que havia patit l’avi Climent afectava a la zona del llenguatge expressiu, estava afàsic, és per això que van decidir portar-lo a la logopeda. Aquesta, els va reunir per tal d’ensenyar a tota la família com comunicar-se millor amb ell. En Genís ens explica com el seu avi es va adaptant a aquesta nova vida i com poc a poc i amb la ajuda de la logopeda, i realitzant diferents exercicis va recuperant el llenguatge.
L’autora amb aquest conte, el qual és accessible tant per a nens com per adults, pretén que es pugui entendre una mica més què és una afàsia, com es produeix, així com les conseqüències que aquesta comporta.
Enllaç al bloc: http://montserratmassana.blogspot.com.es/
Olga Soteras Giberga
Olga
ResponderEliminarque bé que us hagi agradat el conte. El meu avi és deia Climent, quan jo era petita vivia amb nosaltres i recordo que ens explicava moltes histories, però totes eren reals. Ell no va patir mai una afàsia. La que he patit una afàsia he estat jo, i m'identifico amb l'avi del conte.
La meva afàsia no va ser provocada per un ICTUS però la conseqüència va estar la mateixa. No em podia comunicar ni amb els meus fills, que per cert son els que surten al conte. Vaig passar per uns procés de frustració terrible tenia totes les paraules al cap però no hem sortien.
Dol, pèrdua, ràbia, incapacitat però poc a poc, com l'avi Climent m'he anat recuperant. I se que no tothom es recupera com m'he arribat a recuperar jo. Abans gaudia parlant i ara pateixo quan ho faig. És per a mi un gran canvi.
Gràcies moltes pel vostre interès
Si voleu un dia ens veiem per intercanviar experiències.
Montserrat