La Disàrtria

La disàrtria es defineix com "aquella alteració en l’articulació dels fonemes que es deriva de lesions del sistema nerviós o dels músculs responsables de la parla que originen dificultats en la utilització o en el control dels músculs de la boca, llengua, laringe o cordes vocals adequadament, ja que, aquests no presenten la mateixa hipotonicitat i de tal manera provoquen dificultats a l'hora de parlar."

La disàrtria es produeix per una alteració en el sistema nerviós i motor.

Depenent de la seva magnitud i ubicació poden presentar problemes: a l'hora d'arrossegar la llengua, parlar molt baix o xiuxiuejar, parlar lentament, parlar ràpidament i entre les dents. També pot produir  mobilitat limitada de la llengua, els llavis i la mandíbula, entonació i ritme deficient, canvis en el ritme de la veu, ronquera, veu entretallada, escàs control de la saliva i dificultat per mastegar i empassar.

Hem de tenir en compte que per millorar la dificultat en la comunicació, les persones amb disàrtria han de partir d'uns consells previs per facilitar el seu diàleg i la seva interacció amb les altres persones.  

És aconsellable: parlar alt i lentament amb freqüents pauses, evitar converses quan la persona se sent cansada ja que d'aquesta manera serà més fàcil entendre el que diu. Si la persona disàrtrica se sent frustrada hem d'intentar utilitzar altres mètodes, com: fer gestos per comunicar el missatge, fer descansos, utilitzar ordinadors per escriure les paraules, ambients relaxats i tranquils, reduir el soroll, la música i altres estímuls durant la comunicació.

El logopeda, el fonoaudióleg, el terapeuta de la parla o foniatre poden avaluar a les persones que presenten dificultats en la comunicació i determinar el tipus i gravetat del problema i portar a terme les proves necessàries i el millor tractament.

Al següent enllaç trobareu més informació: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/article/007470.htm

Liset Jurado García.