Actualment la teràpia assistida per animals (TAA) està tenint molts bons resultats dins del camp de la rehabilitació social i física, en nens, adults i ancians, que pateixen malalties diverses. S’ha de tenir en compte que és una teràpia complementària d’altres tractaments, però que millora molt la qualitat de vida de les persones que ho practiquen.
Algunes situacions on podem trobar que s’utilitza aquesta teràpia són:
 |
- Nens autistes, persones amb síndrome de Down, deficients mentals o físics que gràcies a la teràpia amb cavalls recobren la confiança, nedant amb dofins s’entusiasmen o, simplement, jugant amb un gos o un gat es distreuen i pots tractar amb ells i accedir-hi d’una altra manera.
- En les persones grans que viuen en residències els ajuda molt la companyia d’un gos ja que se senten soles, i ho estan durant moltes hores. Ocupen el seu temps pentinant-los, passejant pel pati de la residència, etc. Amb l’ajuda de fisioterapeutes i logopedes que els fan diferents activitats amb els seus amics, l’expressió els canvia i aquelles persones que no parlen normalment o no gesticulen, mouen els braços per acariciar-los o els diuen coses a cau d’orella.
- En alguns hospitals, on tenen ingressats a nens amb malalties greus, trobem que el fet de jugar una estona amb un gos o un gat els redueix els nivells d’ansietat, ja que es distreuen i es diverteixen, oblidant-se durant uns instants de la seva malaltia i dels diversos tractaments (que són llargs o dolorosos).
Per altra banda tenim aquells trastorns que no necessàriament tenen a veure amb la logopèdia però on també actuen beneficiosament: noies amb anorèxia que han de cuidar cadells i alimentar-los, agafant així uns hàbits diaris i responsabilitats.
En els nens, especialment, beneficia de maneres diferents, ja que els ensenya a tenir unes responsabilitats, ajuda a millorar el seu desenvolupament i la seva atenció. S’ha demostrat que nens amb retràs mental o problemes de comunicació, gràcies a la TAA han augmentat el vocabulari oral i es fan més comprensibles.
Veiem , doncs, que la relació entre la persona i l’animal contribueix a que s’augmenti l’autoestima i es satisfacin aquelles necessitats psicològiques i emocionals que els manquen.
Si ens preguntem perquè són tan beneficioses, la resposta és clara, i és que l’animal no et jutjarà ni et mirarà diferent, i les persones amb problemes psicològics i físics se sentiran més còmodes ja que, simplement, s’han de limitar a donar-li estima i atenció i ell respondrà amb tendresa. No és una teràpia miraculosa però el fet de sentir que l’animal els estima i depèn d’ells és molt important.
Seria molt bo que aquestes teràpies s’expandissin i es poguessin fer més activitats que permetessin millorar encara més la vida de les persones que més ho necessiten, motivant-los a la interacció social, i un millor estat físic, psíquic i familiar.
Laura Lázaro
No hay comentarios:
Publicar un comentario